Dones pirates

Encara que la pirateria és bàsicament una pràctica masculina, hi ha hagut dones pirates que estimen la llibertat i estan disposades a desafiar tota la humanitat.^[1] Lluny dels estereotips, el paper de la dona en la pirateria no sempre s'ha limitat a ser una «dona guerrera», sinó que, com la majoria de les dones delinqüents, han sofert discriminacions de gènere, tant en la pràctica de la pirateria com en la repressió de la mateixa.

Els pirates poques vegades van acceptar dones en els seus vaixells. Consideraven que portaven mala sort i es temia que els homes a bord lluitessin entre ells per una d'elles. En molts vaixells, la presència de dones (com la de nens petits) estava prohibida pel codi dels pirates que qualsevol membre de la tripulació havia de signar abans d'embarcar.^[2]

Aquesta resistència a l'acceptació de les dones en els vaixells no permetia que moltes pirates es donessin a conèixer i la majoria d'elles romanguessin anònimes, actuant a bord amb noms falsos i disfressades amb roba d'home. Dues famoses pirates, Anne Bonny i Mary Read, per exemple, es van vestir i es van comportar com a homes quan van navegar sota el comandament del capità Jack Rackham.^[2]

La pirateria ha experimentat èpoques daurades, com a finals del segle i aC a la Mediterrània, i al segle xviii al Carib i l'Oceà Índic, i a poc a poc va desaparèixer d'aquestes regions a causa de la xarxa d'armades estatals. La paraula «pirata» s'utilitza en diversos contextos diferents del marítim i, especialment, des de finals del segle xx per designar un individu que s'introdueix de forma il·legal a un sistema informàtic: el furoner, hacker o pirata informàtic.

Aquest article conté una llista de dones pirates reconegudes pels historiadors.